Rafael Corvinos i Barraca. Líder del PSUC a Manresa, el juliol de 1936 i president del Comitè Revolucionari Antifeixista de Manresa.
Es fugà tres vegades de camps de concentració franquistes fins que va ser detingut a Saragossa l’any 1943, va evitar la pena capital gràcies als avals presentats pel doctor Lluís Puig. Imatge publicada al flickr de Jordi Bonvehí i Castanyer
Ens trobem tots al museu; avui s’excusen Francisco i Mariló.
Parlem del guió: De moment tenim 4 capítols:
- Gore: el nen que li arrenquen les orelles
- Mut – còmic
- Documental: la història de l’avi que li van arrencar l’orella
- Surrealista: La vida d’una orella
3 coses a tenir en compte:
- Fil històric real: no pot passar allò abans d’allò altre – congruent històricament
- Retratar diferents corrents d’escola de l’època
- Sentit pedagògic: no tot era dolent, i no tot era tant bo p.ex.: un capellà bo, una escola progre amb problemes (estones sense fer res, gent que se n’aprofita)
El capítol Gore:
Té sentit que els militars envaeixin l’escola? Idea nova pel gore: perquè el nen vol matar els companys? Uns dies abans van matar el seu pare per anarquista. El va delatar un peix gròs, pare d’un dels nens de l’escola.
Podem anar a les escoles a comentar-los de gravar allà algunes escenes.
> Pregunta: avui es pot ensenyar a casa? Sí, si tu ets mestre no hi ha problema. A més, han de passar uns exàmens anuals en algun centre educatiu. Un cas així és el dels nens que viuen en Circs itinerants.
> Diferència entre escola activa i escola lliure. La definició seria la següent, però sovint es confonen a la pràctica i depèn del lloc, els mestres, etc. Escola activa: els nens han d’aprendre a partir de l’activitat pròpia p.ex: avui aprendrem els pulmons – portem pulmons, els bufem, els toquem, etc. Escola lliure: també aprenentatge actiu, però a més: no hi ha horaris preestablerts, no hi ha assignatures preestablertes, hi ha un acompanyament però el nen escull què vol fer. Els ensenyes a escollir. S’apren globalment i perquè t’interessa. No es dissecciona (avui només escrivim, avui només calculem). Els nens s’acostumen al mètode i ja venen de vacances amb un munt d’idees. p.ex: Què farem avui? I a partir d’un projecte acabes coneixent els pulmons.
El Llorenç ens explica a partir de la seva experiència com a mestre en una escola lliure
Es pinta, un mural, un llibre gegant, presentació davant dels pares… Cap diferència a nivell d’aprenentatges. Molta diferència a nivell d’autonomia personal, motivació, capacitat d’escollir…
Com s’organitza? Tu vas fent per projectes que poden durar 3 o 4 setmanes – més ja es cansen.. Tu et vas apuntant les preguntes o comentaris dels nens, això es dialoga.Els nens busquen les respostes o interrogants (amb el pare, llibres, internet o el que sigui) i llavors ho expliquen a la classe. Materials gràfics, objectes, representar la terra amb un pilota i el sol amb un llum.
Quan ho has donat, tatxes una cosa del currículum de la Generalitat: això ja ho has fet! I vas fent així.
Lliure no vol dir “fem el que volem”. Vol dir reponsable, prendre decisions i acords, escoltar, fer-ho entre tots, però el professor va dirigint. No els estàs adoctrinant, simplement van descobrint coses de la vida del món que després els faran ser d’una manera o d’una altra.
Amb el llibre gegant, els nanos se l’emportaven a casa i l’havien d’explicar als pares, així cada nen havia d’explicar la seva pàgina i també les altres. Després els pares avaluaven com els havia semblat sobre uns quants ítems. Algunes famílies no van poder respondre (desestructurades) i es va buscar altres maneres per fer això, s’hi va anar o amb familiars.
Història: excavar – van fer un forat a terra ben gros. Què trobariem primer la història o la prehistòria? Què hi trobaríem? Joguines? No n’hi havia. Ceràmica? Van fer ceràmica i la van coure i van posar trossos allà. Un cementiri? No n’hi havia. Ossos, eines, etc. Es van posar allà i es va tapar i es va deixar uns mesos. Després van fer l’excavació i les peces es catalogaven com un museu, i l’exàmen era saber de quina època era cada una. Ells volien fer exàmens com els grans de l’institut. Cada grup tenia dret a fer 3 preguntes i en total 100 preguntes. Els nens se les estudiaven molt, a casa i a tot arreu. L’exàmen era com un concurs amb el “ting-ting” i se les sabien totes.
Un altre projecte va ser investigar durant 1 mes el tema de les torres bessones, durant el setembre-octubre de 2001.
Extra
Al final del dia hem parlat d’altres temes d’animació: el nadal, la setmana que ve, visita a una residència per parlar amb avis de la seva escola i fer animació, la performance al mercat, etc. Final del dia.